Estructura social i política a Egipte
La societat egípcia era jerarquitzada i tancada, és a dir, sense mobilitat social, ja està formada per grups socials tancats. Hi havia dos estaments o jerarquies socials:
Estament dels privilegiats: format per les persones que tenen poder, terres i llibertat.
Estament dels no privilegiats: format pels camperols i els artesans. També hi havia els esclaus, que no eren considerats persones, si no instruments amb vida.
Les jerarquies:
Faraó: era el rei i tenia poder absolut d’homes i terres. Era considerat com un déu vivent i per això la gent pensava que la seva sang era blava. Representava la llei i la justícia i simbolitzava la unió del Baix i de l’Alt Egipte. Era un càrrec hereditari i vitalici, és a dir, que durava tota la vida. El faraó era el cap suprem de l’exèrcit.
Sacerdots i nomarques (governadors): eren els homes de confiança del faraó.
Els sacerdots dirigien els rites religiosos, practicaven la ciència (observacions astronòmiques, càlculs matemàtics...) dominaven l’escriptura jeroglífica i administraven les terres del temple.
Els governadors o nomarques controlaven una gran quantitat de funcionaris (escribes), els quals administraven el territori i feien complir les ordres del faraó.
Exèrcit i escribes: L’exèrcit estava format pels soldat, que defenien el país dels enemics externs i s’encarregaven de fer complir les lleis a l’interior de la ciutat.
Els funcionaris o escribes, treballaven pel temple i pel faraó i la seva feina consistia en calcular els impostos, organitzar els accedents... Els escribes coneixien l’escriptura jeroglífica.
Camperols i artesans: tot i ser lliures estaven lligats a les terres del faraó, ja que els camperols havien de donar part de la seva collita als esribes i els artesans treballaven en tallers que pertanyien al faraó. Els oficis més importants eres teixir lli, elaborar la pedra, els metalls, el cuir, la fusta i la ceràmica i l’orfeberia, que era l’eleboració de joies.
Esclaus: eren la immensa majoria de la població i no eren considerats persones, si no instruments amb vida. No eren lliures i s’encarregaven de treballar al camp, als tallers, als temples i construir piràmides, temples i altres edificis.
La societat egípcia era jerarquitzada i tancada, és a dir, sense mobilitat social, ja està formada per grups socials tancats. Hi havia dos estaments o jerarquies socials:
Estament dels privilegiats: format per les persones que tenen poder, terres i llibertat.
Estament dels no privilegiats: format pels camperols i els artesans. També hi havia els esclaus, que no eren considerats persones, si no instruments amb vida.
Les jerarquies:
Faraó: era el rei i tenia poder absolut d’homes i terres. Era considerat com un déu vivent i per això la gent pensava que la seva sang era blava. Representava la llei i la justícia i simbolitzava la unió del Baix i de l’Alt Egipte. Era un càrrec hereditari i vitalici, és a dir, que durava tota la vida. El faraó era el cap suprem de l’exèrcit.
Sacerdots i nomarques (governadors): eren els homes de confiança del faraó.
Els sacerdots dirigien els rites religiosos, practicaven la ciència (observacions astronòmiques, càlculs matemàtics...) dominaven l’escriptura jeroglífica i administraven les terres del temple.
Els governadors o nomarques controlaven una gran quantitat de funcionaris (escribes), els quals administraven el territori i feien complir les ordres del faraó.
Exèrcit i escribes: L’exèrcit estava format pels soldat, que defenien el país dels enemics externs i s’encarregaven de fer complir les lleis a l’interior de la ciutat.
Els funcionaris o escribes, treballaven pel temple i pel faraó i la seva feina consistia en calcular els impostos, organitzar els accedents... Els escribes coneixien l’escriptura jeroglífica.
Camperols i artesans: tot i ser lliures estaven lligats a les terres del faraó, ja que els camperols havien de donar part de la seva collita als esribes i els artesans treballaven en tallers que pertanyien al faraó. Els oficis més importants eres teixir lli, elaborar la pedra, els metalls, el cuir, la fusta i la ceràmica i l’orfeberia, que era l’eleboració de joies.
Esclaus: eren la immensa majoria de la població i no eren considerats persones, si no instruments amb vida. No eren lliures i s’encarregaven de treballar al camp, als tallers, als temples i construir piràmides, temples i altres edificis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada