Els riscos dels tatuatges i els pírcings

Infeccions
Els pírcings i els tatuatges tenen en comú que trenquen la barrera de protecció natural del cos humà, composta per la pell i les mucoses. Això pot comportar l’aparició d’infeccions en la zona on s’ha realitzat el tatuatge o el pírcing. A més, en els darrers anys s’ha estès la pràctica de realitzar pírcings en zones que comporten més risc, com ara als cartílags de les orelles i el nas, o bé als genitals. Val a dir que, en aquest sentit, les tribus africanes són més sàvies perquè acostumen a excloure aquestes zones del cos per realitzar les seves decoracions corporals.La col·locació d’un pírcing o la realització d’un tatuatge pot ser la causa de l’aparició d’infeccions per virus transmesos per la sang, com els de l’hepatitis B i C o el de la sida (VIH). Aquestes pràctiques també poden provocar infeccions per bacteris o per fongs.Hi ha nombroses evidències d’infeccions per hepatitis B i C provocades per pírcings i tatuatges. De fet, el tatuatge és el risc més sovint associat a la infecció per hepatitis C, per davant de la transfusió de sang i de l’ús de drogues per via intravenosa. La probabilitat que es produeixi una infecció per VIH quan es realitza una perforació o un tatuatge és baixa. Tot i així, el fet de tenir un pírcing a la zona genital pot multiplicar el risc d’infecció per aquest virus perquè pot provocar-hi ferides que facilitin el contagi si es tenen relacions sexuals amb una persona infectada.Gairebé un de cada cinc pírcings es complica amb una infecció bacteriana per estafilococ, estreptococ o pseudomones. I aquest percentatge és superior si es tracta de perforacions al cartílag de l’orella o del nas, al septe nasal (columel·la) o al llavi. La boca és la principal via d’entrada de material extern del nostre cos. Per això, té diversos mecanismes de protecció davant d’infeccions externes. La perforació del llavi o de la llengua trenca aquesta protecció en la zona on es realitza i afavoreix l’aparició d’infeccions..

Sempre biodegradables
Tampoc és aconsellable realitzar tatuatges en zones on alguna vegada s’han d’introduir agulles o catèters perquè hi ha el risc que entrin a l’organisme pigments que poden ser nocius. Per exemple, a la zona lumbar, on s’administra anestèsia epidural, o en algunes zones del braç.Però a més de les possibles complicacions sanitàries, els tatuatges també poden comportar problemes psicosocials. Els cirurgians plàstics eliminem molt sovint tatuatges a persones a qui els ha ocasionat molts problemes dur-los. I és que la gent canvia amb el temps. Una persona que amb divuit anys es fa un tatuatge en un lloc visible pot tenir problemes uns anys més tard per trobar feina. I és que els tatuatges poden estigmatitzar una persona.Per això, tal i com marca la llei, els tatuatges han de ser biodegradables, és a dir, han de desaparèixer al cap d’uns anys. I el mateix ha de passar amb les micropigmentacions que es realitzen per estètica, als llavis o als ulls. La dignitat de la persona està abans que l’estètica i, sovint amb el pas dels anys, les coses es veuen de forma diferent.


si voleu més informació aneua la seguent web

http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/pircings.htm