En l’antic Egipte es creia que la mort era l’inici d’una nova vida en la qual nomes es vivien els millors moments.
Per això es construïen piràmides, les quals tenien 2 funcions:
-La primera: protegir els cossos i les ofrenes
-La segona: Ser la llar de la nova vida de la persona enterrada.
Els faraons eren enterrats amb la major part de les seves pertinències, menjar i alguns dels seus servents ( per poder gaudir així de tots els luxes possibles en la seva nova vida.)
Les piràmides estaven envoltades per un complex d’edificis sagrats i per piràmides més petites on eren enterrats els nobles més importants de la cort del faraó. Per tal de que el luxós mobiliari dels faraons no caigués en males mans els farons es feien enterrar a la vall dels reis, ( situada a Tebes) la zona era vigilada per soldats. Abans de ser enterrats però els faraons havien de ser momificats per tal de conservar el seu cos intacte. La momificació era un procés molt complex del qual només podien gaudir els faraons i alguns nobles.
Procés de momificació:
- Primer s’estirava el cos sobre una plataforma, se’l rentava i depilava.
-Desprès amb un ferro corb n’extreien el cervell pel nas.
-A continuació treien tots els intestins, els netejaven i els rentaven amb aromes.
-Desprès guardaven els òrgans vitals dins els vasos canopis.( el Vas Amset guarda l’estomac i l’intestí gros, el Vas Hep guarda l’intestí prim, el Vas Tuamufet guarda el cor i els pulmons i el Vas Kebehsenuf conservava el fetge i la vesícula)
-Aleshores omplien el ventre d’aromes i cosien les obertures.
-Llavors embalsamaven el cadàver i el cobrien de nitre durant 70 dies.
-Passats els 70 dies rentaven el cadàver i n’embolicaven el cos amb venes amb oracions màgiques.
-Per finalitzar s’introduïa el cos dins d’un sarcòfag.
Els sarcòfags tenien aparença humana. I tenien petites inscripcions, les quals explicaven els fets més rellevants de la vida del mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada