La mitologia grega

La mitologia grega està farcida de Déus, herois, semidéus i monstres els quals passen aventures de tota mena.

Els Déus de l’Olimp eren els déus principals de la mitologia grega. Hi havia:

Zeus : És el déu suprem de l’Olimp. Va aconseguir el poder revelant-se contra el seu pare amb l’ajuda de tots els altres déus. Estava casat amb Hera, tot hi que va tenir fills amb moltes altres dones. Posseïa el domini de les tempestes.

Afrodita : Deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni, era considerada la més bella i pràcticament ningú podia resistir-se als seus encants.

Apol·lo: Déu del sol, la bellesa, la música i la poesia. És el germà bessó d’Àrtemis.

Ares: És el déu de la guerra. És temperamental, brutal i sanguinari. Entre els grecs no tenia gaire èxit, ja que ells preferien una combinació de força i intel·ligència, però va tenir molt èxit en els assumptes amorosos.

Àrtemis: Deessa de la caça i del regne animal. És cruel i se li atribueixen les morts sobtades.

Atenea: Deessa de la saviesa i l’artesania. Era guerrera i mai va tenir parella. Protegia la ciutat d’Atenes i era una de les deesses més importants de l’Olimp.

Demèter: És la deessa de l’agricultura però també protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com a la portadora de les estacions.

Dionis: Déu del vi, del teatre, del desenfrenament i de les festes. Representat per el raïm o per una gran pantera negra. Fill de Zeus i Sèmele ( una mortal).

Hades: Déu dels morts, governa el món d’ultratomba. No surt gairebé mai al món exterior ni participa en les reunions de l’Olimp. Fill de Cronos i Rea.

Hefest: Déu del foc i de la intel·ligència manual. Era un hàbil artesà en l’elaboració de ferro i altres metalls. Es va casar amb Afrodita però aquesta li va ser infidel amb Ares.

Hera: Deessa del matrimoni i esposa de Zeus. Caracteritzada per la fúria i les ànsies de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.

Hermes: Era el missatger dels déus. Fil de Zeus. Protector de pastors, músics, comerciants i viatgers. Inventà la flauta i altres instruments.

Hestia: Deessa de la llar. Filla de Cronos i Rea. Inventora de la construcció de cases i protectora dels sentiments més íntims i profunds. D’ ella depenia que hi hagués harmonia en el matrimoni, les cases i les ciutats.

Posidó: Déu dels oceans. Es movia amb una quadriga impulsada per dofins. Fill de Cronos i Rea. El seu fill es deia Tritó i era una barreja de persona i peix.

EL VERB

Els verbs són paraules que expressen accions o estats de les persones, els animals i els objectes i ens informen del temps en que passa l’acció.
Una forma verbal consta de :
· Arrel o lexema, ex: cant-o.
· Desinència, ex: cant-ava.
- Arrel o lexema conté el significat del verb.
- Desinència o morfema ( persona, nombre, temps... )

Les formes verbals poden ser:
· SIMPLES: formades per una sola paraula, ex: menja, camina...
· COMPOSTES: formades per dues paraules, ex: he menjat, hauria sortit...
· PERIFRÀSTIQUES: es formen amb el verb anar ( vaig, vas, va, vam, vau, van ) i l’infinitiu del verb, ex: vaig menjar, vam cantar...

LA PERSONA GRAMATICAL I EL NOMBRE:

SINGULAR PLURAL
1a p. Jo nosaltres
2a p. Tu vosaltres
3a p. Ell / ella ells / elles

FORMES NO PERSONALS:
· INFINITIU: és la forma que s’utilitza per designar els verbs, ex: saltar, ballar, veure...
· GERUNDI: infinitiu + -nt, ex: cantant, seient, dormint, xiulant...
· PARTICIPI: infinitiu + -t, ex: cantat, cantada, cantats, cantades...

ELS TEMPS VERBALS:
· PRESENT: indica ara, ex: escolto, escric...
· PASSAT: -PERFET: l’acció del verb ja està acabada, ex: ha cantat, havia menjat...
-IMPERFET: no indica el final de l’oració, ex: llegia, mirava...
· FUTUR: indica després, ex: descansaré, estudiaré...

LA CONJUGACIÓ VERBAL:
En català els verbs s’agrupen en tres conjugacions:
· PRIMERA: verbs acabats en –ar, ex: cantar, saltar...
· SEGONA: verbs acabats en –er –re, ex: témer, veure...
· TERCERA: verbs acabats en –ir, ex: dormir...

EL MODE VERBAL:
El mode indica la manera com es duu a terme la idea expressada pel verb.
· L’INDICATIU: expressa una acció real, ex: menjo un entrepà.
· SUBJUNTIU: expressa un desig o possibilitat, ex: si cantés amb ells em faria ric.
· IMPERATIU: expressa una ordre, ex: menja i calla!

Per expressar una ordre en una oració negativa s’utilitza el mode subjuntiu, ex: no facis ximpleries!

Animales en peligro d’extincion d’Espanya

Lince Ibérico: situación crítica

Oso Pardo: Peligro de extinción

Quebrantahuesos: situación crítica

Águila Imperial: situación crítica

Lobo Ibérico: Situación crítica

Urogallo cantábrico i pirenaico: Situación crítica

Malvasia cabeciblanca : Situación crítica

Els riscos dels tatuatges i els pírcings

Infeccions
Els pírcings i els tatuatges tenen en comú que trenquen la barrera de protecció natural del cos humà, composta per la pell i les mucoses. Això pot comportar l’aparició d’infeccions en la zona on s’ha realitzat el tatuatge o el pírcing. A més, en els darrers anys s’ha estès la pràctica de realitzar pírcings en zones que comporten més risc, com ara als cartílags de les orelles i el nas, o bé als genitals. Val a dir que, en aquest sentit, les tribus africanes són més sàvies perquè acostumen a excloure aquestes zones del cos per realitzar les seves decoracions corporals.La col·locació d’un pírcing o la realització d’un tatuatge pot ser la causa de l’aparició d’infeccions per virus transmesos per la sang, com els de l’hepatitis B i C o el de la sida (VIH). Aquestes pràctiques també poden provocar infeccions per bacteris o per fongs.Hi ha nombroses evidències d’infeccions per hepatitis B i C provocades per pírcings i tatuatges. De fet, el tatuatge és el risc més sovint associat a la infecció per hepatitis C, per davant de la transfusió de sang i de l’ús de drogues per via intravenosa. La probabilitat que es produeixi una infecció per VIH quan es realitza una perforació o un tatuatge és baixa. Tot i així, el fet de tenir un pírcing a la zona genital pot multiplicar el risc d’infecció per aquest virus perquè pot provocar-hi ferides que facilitin el contagi si es tenen relacions sexuals amb una persona infectada.Gairebé un de cada cinc pírcings es complica amb una infecció bacteriana per estafilococ, estreptococ o pseudomones. I aquest percentatge és superior si es tracta de perforacions al cartílag de l’orella o del nas, al septe nasal (columel·la) o al llavi. La boca és la principal via d’entrada de material extern del nostre cos. Per això, té diversos mecanismes de protecció davant d’infeccions externes. La perforació del llavi o de la llengua trenca aquesta protecció en la zona on es realitza i afavoreix l’aparició d’infeccions..

Sempre biodegradables
Tampoc és aconsellable realitzar tatuatges en zones on alguna vegada s’han d’introduir agulles o catèters perquè hi ha el risc que entrin a l’organisme pigments que poden ser nocius. Per exemple, a la zona lumbar, on s’administra anestèsia epidural, o en algunes zones del braç.Però a més de les possibles complicacions sanitàries, els tatuatges també poden comportar problemes psicosocials. Els cirurgians plàstics eliminem molt sovint tatuatges a persones a qui els ha ocasionat molts problemes dur-los. I és que la gent canvia amb el temps. Una persona que amb divuit anys es fa un tatuatge en un lloc visible pot tenir problemes uns anys més tard per trobar feina. I és que els tatuatges poden estigmatitzar una persona.Per això, tal i com marca la llei, els tatuatges han de ser biodegradables, és a dir, han de desaparèixer al cap d’uns anys. I el mateix ha de passar amb les micropigmentacions que es realitzen per estètica, als llavis o als ulls. La dignitat de la persona està abans que l’estètica i, sovint amb el pas dels anys, les coses es veuen de forma diferent.


si voleu més informació aneua la seguent web

http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/pircings.htm

Las Serps

Característiques generals

Les serps, pertanyen al regne animal i són rèptils sense potes.

El seu cos està recobert d’escates i la majoria, tenen unes escates inferiors especialitzades en desplaçar-se. Les seves parpelles sempre estan tancades, però són transparents.
Las serps renoven la seva pell periòdicament. Aquest procés s’anomena muda. Ho fan a mesura que van creixent i per reparar ferides i desfer-se de paràsits externs.


Taxonomia

Totes les serps pertanyen a l’ordre Squamata. I dins d'aquest orde, estan en el subordre Ophidia.

Les serps es divideixen en tres grups:

- Las Henophidia: les més grans i primitives (boes i pitons)
- Las Typhlopoidea: serps cegues
- Xenophidia: serps verinoses


Reproducció:

Les serps es reprodueixen per mitjà d’ous. Són ovípares.


Alimentació

Totes les serps són carnívores i no masteguen els aliments abans d’ingerir-los. Les seves mandíbules inferiors són molt flexibles, això permet que puguin empassar-se directament la presa. Quan acaben de menjar, les serps triguen bastant a fer la digestió.


Sentits

El sentit de la vista és bastant limitat, tot i això poden detectar el moviment. Algunes serps tenen un sensor entre les foses nasals i els ulls, que els permeten veure el calor que irradien els altres animals.

L’oïda, només lis serveix per detectar vibracions del terra, ja que les serps no tenen orelles.
Una de les característiques més destacables de la seva llengua és que està partida en dos, és bífida.


Caça

Algunes, maten a les seves preses introduint verí al cos i altres ho fan per constricció.
Normalelment, les serps més grosses, que tenen més força, maten a les seves preses per constricció i les serps més petites enverinant.

Tot i que les serps verinoses tenen una mala reputació, no acostumen a atacar als humans, només ho fan si se senten amenaçades.

Tecnologia

Propietats dels materials

Els materials poden tenir diferents propietats, algunes com la massa i el volum, no són característiques; però d’altres com la conductivitat tèrmica, l’elasticitat o la ductilitat si que ho són. Ens centrarem en aquestes últimes propietats anomenades propietats característiques.

Propietats característiques

Dintre del grup de les propietats característiques, hi podem trobar dos subgrups:
Propietats mecàniques: Són les propietats que determinen el comportament d’un material davant a accions externes, es a dir, quan sobre ell actuen una o més forces.
Propietats físiques: Són les propietats que determinen el comportament d’un material davant altres forces que no són mecàniques, com per exemple la conductivitat elèctrica o la densitat.

Propietats mecàniques

·Resistència
·Tenacitat/fragilitat
·Elasticitat
·Plasticitat
Ductilitat mal·leabilitat
·Duresa




· Resistència: És la capacitat que té un material de resistir forces sense deformar-se excessivament ni trencar-se.

· Tenacitat i fragilitat: És la propietat que té un material de suportar xocs o cops sense trencar-se. Fragilitat significa el contrari de tenacitat.
· L’elasticitat: És la propietat que tenen els materials de recuperar la seva forma original després d’haver estat deformats per un esforç.
· La plasticitat: És la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment, sense arribar a trencar-se. Dintre de la plasticitat hi ha dos subgrups:
o La ductilitat: És la propietat que té un material de deformar-se permanentment en forma fe fil prim sense trencar-se
o La mal·leabilitat: És la propietat que tenen alguns materials per deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se.
· La duresa: És la propietat que indica la resistència d’un material a ser ratllat o penetrat.

Propietats físiques

·Densitat
·Punt de fusió
·Cond. elèctrica
·Cond. tèrmica
·Dilatació
·Magnetisme



· La densitat: D’un material és una propietat que segons la seva naturalesa relaciona la seva massa i el volum que ocupa, és la quantitat de massa que es troba en 1cm3 de matèria.
· El punt de fusió: És la temperatura a la qual un cos passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.
· La conductivitat elèctrica: És la propietat dels materials de deixar passar la corrent a través seu.
· La conductivitat tèrmica: És la capacitat d’un material de propagar la calor
· La dilatació: És la propietat d’alguns materials d’augmentar de volum, és a dir, incrementar les seves dimensions, en escalfar-se.
· El magnetisme: És la propietat que tenen els materials de ser atrets per un imant o de comportar-se com a tal.

Josep Pla

1897
Josep Pla neix a Palafrugell el 8 de març de 1897, a la casa núm. 49 del carrer Nou, on els seus pares, Antoni Pla i Vilar i Maria Casadevall i Llach, viuen de lloguer mentre es fan la casa del carrer del Sol.
1904
La família Pla es trasllada a viure a la casa nova del carrer del Sol, avui núm. 56 del carrer de Torres i Jonama. Fa els estudis primaris als germans Maristes de Palafrugell.
1909
Estudia el batxillerat a l’Institut de Girona i viu intern al Col.legi dels Maristes. El darrer curs (1912-13) s’examina per lliure perquè és expulsat de l’internat.
1913
Comença els estudis de Ciències a la Universitat de Barcelona, però a mig curs decideix canviar a Lletres. Farà els cinc cursos de Dret amb matrícula oficial.
1917
Inicia la publicació de les primeres proses literàries en diversos mitjans: “Ofrena”, “Cenacle”, “Diario de Gerona” i “L’Instant”.
1918
Comença a freqüentar l’Ateneu Barcelonès. Alexandre Plana es converteix en el seu mentor literari. Inicia la seva col.laboració regular a “Baix Empordà” de Palafrugell i publica proses literàries a “Alt Empordà”, de Figueres, i “El Camí”, de Barcelona.
1919
Es llicencia en Dret. Comença a treballar a “Las Noticias” i poc després a l’edició de nit de “La Publicidad”.

La Globalització

La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats. Es pot aplicar en molts contextos: globalització cultural, industrial, econòmica, etc. En general, és equivalent a internacionalització, tot i que el darrer terme remarca el paper dels estats en aquest procés.

El terme globalització s'utilitza sovint per referir-se a una sèrie de tendències, que s'han fet evidents sobretot a la segona meitat del segle XX entre els països del Primer Món, basades en l'augment del moviment internacional de mercaderies, capital, informació i persones, i el desenvolupament tecnològic, organitzatiu i legal associat a aquests processos.
Això ho podem concretar en els aspectes següents:

Increment del comerç internacional

Increment del flux internacional de capital

Facilitat de comunicació a gran distància, i desenvolupament d'un sistema de telecomunicacions global (telèfon, Internet...)

Augment de les influències culturals entre països

Adopció d'estils de vida occidentals (sobretot america) arreu del món

Facilitat per a viatjar i fer turisme

Augment de la migració.

Desenvolupament d'un sistema financer internacional

Augment del poder econòmic de les empreses multinacionals

Augment del paper d'organitzacions comercials internacionals (OMC, FMI, BM, etc)

Globalització d'estàndards (p. ex., les lleis de dret de còpia)

Egipte - La vida d'ultratomba

LA VIDA D’ULTRATOMBA

En l’antic Egipte es creia que la mort era l’inici d’una nova vida en la qual nomes es vivien els millors moments.

Per això es construïen piràmides, les quals tenien 2 funcions:

-La primera: protegir els cossos i les ofrenes

-La segona: Ser la llar de la nova vida de la persona enterrada.

Els faraons eren enterrats amb la major part de les seves pertinències, menjar i alguns dels seus servents ( per poder gaudir així de tots els luxes possibles en la seva nova vida.)

Les piràmides estaven envoltades per un complex d’edificis sagrats i per piràmides més petites on eren enterrats els nobles més importants de la cort del faraó. Per tal de que el luxós mobiliari dels faraons no caigués en males mans els farons es feien enterrar a la vall dels reis, ( situada a Tebes) la zona era vigilada per soldats. Abans de ser enterrats però els faraons havien de ser momificats per tal de conservar el seu cos intacte. La momificació era un procés molt complex del qual només podien gaudir els faraons i alguns nobles.

Procés de momificació:

- Primer s’estirava el cos sobre una plataforma, se’l rentava i depilava.

-Desprès amb un ferro corb n’extreien el cervell pel nas.

-A continuació treien tots els intestins, els netejaven i els rentaven amb aromes.

-Desprès guardaven els òrgans vitals dins els vasos canopis.( el Vas Amset guarda l’estomac i l’intestí gros, el Vas Hep guarda l’intestí prim, el Vas Tuamufet guarda el cor i els pulmons i el Vas Kebehsenuf conservava el fetge i la vesícula)

-Aleshores omplien el ventre d’aromes i cosien les obertures.

-Llavors embalsamaven el cadàver i el cobrien de nitre durant 70 dies.

-Passats els 70 dies rentaven el cadàver i n’embolicaven el cos amb venes amb oracions màgiques.

-Per finalitzar s’introduïa el cos dins d’un sarcòfag.

Els sarcòfags tenien aparença humana. I tenien petites inscripcions, les quals explicaven els fets més rellevants de la vida del mort.

Àlgebra

L' àlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques, juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres. L'àlgebra es pot considerar com una generalització i extensió de l'aritmètica.

Exemple:
Equació que s'obté: 3 (x+3) -3 (x-3) = x
3 (x+3) -3 (x-3) = x
3x + 9 - 3x + 9 = x
3x -3 x - x = -9 -9
-1 = -18
x = 18/1
x = 18

· Pots utilitzar la lletra que vulguis per representar un nombre o una magnitud desconeguda.
· S’anomena valor numèric d’una expressió algèbrica el resultat que s’obté en substituir-hi les lletres per nombres i realitzar les operacions que s’hi indiquen.
· S’anomena terme d’una expressió algèbrica cadascun dels sumands que la componen.
· Els termes que tenen la mateixa part literal s’anomenen termes semblants.

Els taurons d'Espanya

·Tauró blanc.
Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i gran robustesa. La boca és molt gran i arrodonida. Està sempre en moviment ja que si es parés s’ofegaria , perquè no té opercles. Tot i el seu nom, només té d'aquest color la seva part ventral, mentre que la part dorsal és gris o blavosa.

· Tauró tigre.
No present al Mediterrani però si en aigües més càlides com les de Canàries i a la costa de Càdis . Els taurons adults mesuren entre 3'25 i 4'25 metres i pesen entre 385 i 635 kg. Els seu nom prové de les ratlles fosques que tenen llarg el cos.

· Tauró toro o "sarda".
Té una aparença robusta i té fama d’agressiu. Encara de ser marí s’ha vist varies vegades en rius d’aigua dolça. Mesura aprox. 3,5m. I pesa 230kg.

· "Marrajo".
És un dels més comuns en les nostres aigües. Se'l considera perillós. Són extremadament ràpids i àgils. Tenen el cos allargat i el morro punxegut. Poden arribar a mesurar 4m.

com es fa un cartell

Com es fa un cartell?


Primer has de tenir una idea de com fer el cartell que vols fer.
Després has de fer un esboç del cartell sense pintar-ho però indicant els colors on ho pintaràs
Després agafes una cartolina i realitzes el treball mrimer amb el llapis i quan estiguis segur ho pintes.
Després de pintar-ho fas les lletres de l’anunci o del cartell.
Pots ficar-hi alguna textura en el dicuix o en les lletres perquè en dóni volum.
Quan ja ho tinguis, ja has acavat el cartell i si vols, penja’l a la la teva habitació en un lloc visible (aixó si queda bé)

FUNCIONS:

· Els mamífers són animals endotèrmics.
· Respiren a través dels pulmons.
· Són vivípars, és a dir, pareixen les cries ja desenvolupades.
· Les cries es desenvolupen dins del cos de la mare, amb l’aportació nutritiva que aquesta els proporciona a través de la placenta.
· La placenta permet que durant la gestació, les cries s’alimentin i creixin protegides en l’època més vulnerable de les seves vides.
· Ela mamífers tenen hàbits alimentaris molt variats; n’hi ha d’herbívors, de carnívors i d’omnívors.
· Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat i tant la seva conducta individual com la social són molt complexes.

CARCTERÍSTIQUES GENERALS:

· Tenen el cos recobert de pèl. EL pèl és un bon aïllant tèrmic i també protegeix de la humitat.
· A la pell posseeixen diferents tipus de glàndules, com les que produeixen la suor o el greix. Però les glàndules més característiques són les glàndules mamàries, que produeixen la llet amb què alimenten les cries.
· Són tetràpodes. En els terrestres les extremitats tenen forma de pota, en els marins, d’aleta, i en els voladors, com els ratpenats, les extremitats anteriors estan transformades en ales.

enigmes

Enigmes de català:

Telefonada de mag, de 4 lletres.

Resposta: crut

Sóc feliç perquè un amic mallorquí em diu que li ha tocat la grossa, de 6 lletres

resposta: cirmos

Una balena a Menorca, de 4 lletres.

Resposta: acro


La flor més tafanera, de 7 lletres.

Resposta: los-arig

Problema global que ens fa pujar la temperatura del cap, d'11 lletres.

Resposta:tnemaflacse

Avís les respostes estan al revés (si no us havíeu adonat)

Els Recursos Naturals

Definició

Els recursos naturals són aquells béns materials i serveis que proporciona la natura; i que són valuosos per a les societats humanes, per contribuir al seu benestar i desenvolupament de manera directa (matèries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis ecològics indispensables per a la continuïtat de la vida en el planeta).

Destrucció del Recursos Naturals

La principal causa de la destrucció dels recursos naturals és la contaminació. La contaminació és la presència de substàncies nocives i molestes en l'aire, l'aigua i els sòls, dipositades en ells per l'activitat humana, en tal quantitat i qualitat que poden interferir en la salut i el benestar de l'home, els animals i les plantes, o impedir gaudir plenament de la vida.
Les formes de contaminació i les seves fonts poden ser molt variades; pot estar composta de substàncies sòlides, líquides i gasoses.

Principals fonts de contaminació

Entre les fonts de contaminació més notables, podem citar les següents:
Emanacions industrials, en forma de fum o pols, les quals són llançades a l'atmosfera i contaminen l'aire.

Aigües residuals d'origen industrial, que constitueixen la principal font de contaminació de les aigües.

Aigües de clavegueram procedents de l'activitat humana.

Productes químics procedents de l'activitat agropecuària, els quals són arrossegats per les aigües; entre ells, plaguicides, fertilitzants, deixalles d'animals, etc.

Residus sòlids provinents de la indústria i de les activitats domèstiques.

Emanacions gasoses produïdes pel transport automotor.

Dispersió d'hidrocarburs a les vies fluvials i marítimes, causades pel transport a través d'aquestes vies

Aquesta fotografía expresa la natura universal

Llengües romàniques

Origen:

Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.
El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació Mentre gent de terres diferents.
En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques.

Classificació de les llengües romàniques:

Les llengües romàniques poden dividir-se en dos grans grups, segons tendències lingüístiques específiques.
Grup oriental: Italià, Romanès.
Grup occidental: Galaico-Portuguès, Castellà, Català, Occità, Francès, Sard i Rètic.
Les llengües que acabem de mencionar són les que existeixen actualment. N'hi ha d'altres que també derivaren del llatí, però que no varen poder continuar la seva evolució per motius diversos, i finalment acabaren desapareixent.

La literatura

La literatura

La literatura és l'art d'escriure. Generalment, però, s'entén com a literatura una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, espanyola o nord-americana), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc). Òbviament, les classificacions literàries són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gèneres literaris.
En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc).

ELS MAMÍFERS: UNS VERTEBRATS AMB PÈL

Els mamífers són animals que presenten una gran diversitat. La majoria són terrestres, tot i que n’hi ha de marins, com les balenes i els dofins, i fins i tot de voladors, com els ratpenats.

MATEMÀTIQUES

ELS NOMBRES NATURALS

Un dels apartats més basics de les matemàtiques és el dels nombres naturals.
És també un dels temes mes extensos en alguns llibres ja que s’acostuma a ajuntar l’apartat de les operacions bàsiques amb el del m.c.m.

XIFRES I NOMBRES

Un nombre es pot dividir en diferents xifres que ocupen un lloc determinat en el nombre. Per exemple: en el nombre 64, podem trobar la xifra de les unitats, el 4; i la xifra de les desenes, el 6.
En el cas del sistema de numeració mundial, trobem que s’anomena decimal, aquest nom significa que, cada deu unitats obtenim una desena i cada deu desenes obtenim una centena.

SUMA I MULTIPLICACIÓ

En la vida quotidiana necessitem afegir més objectes a una quantitat determinada d’objectes per obtenir-ne els desitjats. Aquesta operació s’anomena suma.
Quan sumem dos nombres, anomenats sumands, obtenim una suma o total, el resultat de la unió. El signe de suma és aquest: +.
Quan tenim una suma de diversos sumands iguals la podem resumir en una multiplicació. Per tan, 5+5+5+5, es podria resumir en 5x4.
Quan multipliquem un factor per un altre obtenim un producte. El signe de la multiplicació és aquest: x.

· Propietats de la suma i la multiplicació

· La propietat commutativa: L’ordre dels factors no altera el producte i l’ordre dels sumands no altera la suma.
5+1=1+5
3x5=5x3
· La propietat associativa: En una suma de diversos sumands,no importa com els agrupem. En una multiplicació de diversos factors no importa com els agrupem.
(3+7)+5=3+(7+5)
(3x7)x5=3x(7x5)
· La propietat distributiva:Quan multipliquem una suma en una mateixa operació, hi ha dos maneres diferents de fer-ho que donen el mateix resultat.
12x(20+3)=12x23=276
12x(20+3)=12x20+12x3=240+36=276

RESTA I DIVISIÓ

Si el que volem fer és extreure objectes d’un nombre determinat, el que volem fer és una resta.
Quan restem dos nombres, el nombre al qual li restem és el minuend, i el nombre que restem al minuend és el subtrahend. El resultat s’anomena diferència, ja que el que obtenim és la diferència entre els dos nombres, el minuend i el subtrahend.
Quan volem repartir un nombre determinat d’objectes en un nombre determinat de grups, estem utilitzant la divisió. El nombre que volem dividir és el dividend, i el nombre de grups que volem fer és el divisor. El nombre d’objectes que sobren si la divisió no és exacta, és el residu, i el resultat és el quocient.
La resta i la divisió no tenen les propietats esmentades anteriorment.

LA POTÈNCIA I L’ARREL QUADRADA

Així com la multiplicació és una suma de diversos sumands iguals, la potència és una multiplicació de diversos factors iguals.
El factor que es repeteix s’anomena base i el nombre de vegades que es repeteix s’anomena exponent, i és un número petit situat a la dreta i a dalt de la base.
El contrari de la potència d’exponent 2 és l’arrel quadrada. Amb la qual, sabent el resultat, es pot saber la base. Sabem que és una arrel quadrada quan trobem un triangle equilàter al reves sense base i al seu costat, sota una línia, el resultat de la potència.

·Operacions amb potències

Una operació amb potències es pot simplificar en una sola potència si compleix els requisits següents:
· Producte de potències de la mateixa base: El resultat d’una multiplicació de potències amb la mateixa base és igual al resultat de la potència que dona en el cas que sumem tots els exponents i mantinguem la mateixa base.
· Quocient de potències de la mateixa base: El resultat d’una divisió de potències amb la mateixa base és igual al resultat de la potència que dona al restar els exponents i mantenir la base.
· Potència d’una potència: El resultar d’elevar una potència a qualsevol número, és igual al resultat que dona si multipliquem els dos exponents i mantenim la base.
· Potència d’un producte: El resultat una multiplicació elevada a qualsevol número és igual a el resultat que dona si posem l’exponent a cadascun dels factors i els multipliquem.

· Potències de base 10

Es dona un fet curiós es en les potències de base 10. En aquest cas, el resultat és 1 + tants zeros com indica l’exponent.
Per exemple, 10 elevat a 3 és 1000 i 10 elevat a 7 és 10000000.

Causas y consecuencias de las migraciones

¿Por qué emigra la gente?

• MOTIVOS ECONÓMICOS: Buscan una mejora del nivel de vida.
• MOTIVOS POLÍTICOS: Huída de un entorno hostil (guerras, persecuciones políticas o religiosas...).

¿Cuáles son las consecuencias?

PARA EL PAÍS EMISOR:

• Se van las personas jóvenes en edad de trabajar.
• Desciende la natalidad.
• La población envejece.
• Paralización económica
• Mejora económica para el país ya que los que se van mandan dinero a sus familias.

PARA EL PAÍS RECEPTOR:

• Rejuvenecimiento de la población (hay más población joven y más natalidad).
• Crecimiento económico (hay más mano de obra y más consumo)
• Problemas de integración entre culturas diferentes (racismo, marginación...)
• Condiciones de explotación laboral, ilegalidad de algunos inmigrantes...

Proporcions geomètriques (el Teorema de Tales)

Tota la geometria mètrica es basa en una sèrie de resultats fonamentals que enunciarem i demostrarem a continuació, essencialment, el teorema de Tales.

També suposem que el mètode de les semblances emprat per Tales per càlcul de distàncies inaccesibles li fou ensenyat per la civilització babilònica, que va influir enormement en la seva obra matemàtica.

Demostració:

- Tracem per cada un dels punts A', B',C' i D' de la recta s paral·leles a la recta r.
En els triangles que és formen, observem que:
- Tots els seus angles són iguals per que tenen els costats paral·lels.
- Els costats aseñalats amb un traç són iguals als segments corresponents de la primera recta r , ja que són costats oposats d'un paral·lelogram. Com que per ipotesis sabem que els segments en que les paral·leles dividiem la primera recta eren iguals també ho seran els aseñalats.
Així doncs, tots els triangles són iguals; en deduim, doncs, la igualtat dels segments:
A'B' = B'C' = C'D' = D'E'

Els déus principals

Els déus principals Encara que el nombre dels déus era molt elevat, només n’hi havia sis de principals.

El més important de tots era el RA, el déu del sol, que des de l’Imperi Mitjà fou anomenat Amon-Ra seu culte tenia lloc a la ciutat de Tebes.

Però el déu més popular era Osiris, que presidia el tribunal que jutjava els morts.
Segons la mitologia, Osiris va ser assassinat pel seu germà Seth(déu de l’ infern i del mal), que llençà el seu cos esquarterat al Nil.Això no obstant Isis, l’esposa lleial de Osiris, va aconseguir reconstruir, amb l’ajut del seu fill Horus( el sol naixent), el cos d’Osiris, que tornà a la vida.

Els altres déus més importants eren Isis, que per als egipcis representava l’esposa fidel i la deessa mare;

OSIRIS ISIS SETH

Anubis, déu funerari que conduïa els morts al tribunal d’Osiris.

Thot, déu de la saviesa i inventor de l’escriptura.

Maat, símbol de la llei, l’ordre i la justícia.

l'ecologia: conceptes bàsics

ECOLOGIA

1-CONCEPTES BÀSICS

S L'Ecologia és una ciència que abasta un ventall molt ampli de qüestions i de nivells d'estudi. Pot interessar-se pel que li passa a un microorganisme o bé pel funcionament de tot el planeta en conjunt.

S Cadascun dels nivells d'organització es caracteritza per tenir metodologies d'estudi diferents i el que pot ser cert en un nivell pot no ser-ho en una altra, d'aquí la dificultat que sigui una ciència predictiva.
L'Ecologia utilitza tot sovint:
química http://100ciaquimica.edv3.net/
física www.fisicahoy.com
o les matemàtiques.
Aquestes són les ciències que són més exactes .
Així mateix altres ciències com la Bioquímica o la Fisiologia (pròpies dels nivells cel·lulars, teixits o òrgans), són també molt útils a l'Ecologia. Aquestes ja no són tant exactes .Quant més alt és el nivell d'organització menys exacte és la ciència que l'estudia.

L'Ecologia, que estudia els nivells d'organització més superiors en l'escala espaial de la biosfera és, per definició, una ciència poc exacta, sotmesa a l'atzar i amb molta variabilitat.

Estructura social i política e Egipte

Estructura social i política a Egipte

La societat egípcia era jerarquitzada i tancada, és a dir, sense mobilitat social, ja està formada per grups socials tancats. Hi havia dos estaments o jerarquies socials:

Estament dels privilegiats: format per les persones que tenen poder, terres i llibertat.

Estament dels no privilegiats: format pels camperols i els artesans. També hi havia els esclaus, que no eren considerats persones, si no instruments amb vida.


Les jerarquies:

Faraó: era el rei i tenia poder absolut d’homes i terres. Era considerat com un déu vivent i per això la gent pensava que la seva sang era blava. Representava la llei i la justícia i simbolitzava la unió del Baix i de l’Alt Egipte. Era un càrrec hereditari i vitalici, és a dir, que durava tota la vida. El faraó era el cap suprem de l’exèrcit.

Sacerdots i nomarques (governadors): eren els homes de confiança del faraó.
Els sacerdots dirigien els rites religiosos, practicaven la ciència (observacions astronòmiques, càlculs matemàtics...) dominaven l’escriptura jeroglífica i administraven les terres del temple.
Els governadors o nomarques controlaven una gran quantitat de funcionaris (escribes), els quals administraven el territori i feien complir les ordres del faraó.

Exèrcit i escribes: L’exèrcit estava format pels soldat, que defenien el país dels enemics externs i s’encarregaven de fer complir les lleis a l’interior de la ciutat.
Els funcionaris o escribes, treballaven pel temple i pel faraó i la seva feina consistia en calcular els impostos, organitzar els accedents... Els escribes coneixien l’escriptura jeroglífica.

Camperols i artesans: tot i ser lliures estaven lligats a les terres del faraó, ja que els camperols havien de donar part de la seva collita als esribes i els artesans treballaven en tallers que pertanyien al faraó. Els oficis més importants eres teixir lli, elaborar la pedra, els metalls, el cuir, la fusta i la ceràmica i l’orfeberia, que era l’eleboració de joies.

Esclaus: eren la immensa majoria de la població i no eren considerats persones, si no instruments amb vida. No eren lliures i s’encarregaven de treballar al camp, als tallers, als temples i construir piràmides, temples i altres edificis.

La religió politeista

La religió tenia una gran importància en la vida dels egipcis. Al segle V aC, l’ historiador grec Hèrodot va afirmar que els egipcis eren el poble més religiós del món. Era una religió politeista, però no tots els déus tenien la mateixa importància. Cada déu tenia el seu temple principal en un districte o en una ciutat d’ Egipte, i els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu tingués més influència i, per tan rebés més ofrenes i diners. Aquet fou el motiu que conduí el faraó Akhenaton a impulsar una revolució religiosa. La religió va esdevenir monoteista, amb l’ existència d’un sol déu: Aton, el disc solar i aleshores el culte dels altres déus fou suprimit.

L'ESCULTURA

Hi ha dos tipus d’escultures amb característiques diferents:
o Les escultures dedicades als déus faraons que eren caracteritzades per ser monumentals, per la rigidesa i la frontalitat.

o Dedicada als nobles i els escribes que són personatges no reals més petites i naturals .

ELS TEMPLES

Són considerats les residències dels déus, no estaven obertes al públic, ja que el seu accés estava limitat als sacerdots i al faraó. Tots els temples tenen la mateixa estructura.

Destaquen LUXOR I KARNAK situats a la cuitat de TEBES creats per AMENOFIS III i ABU-SIMBEL per RAMSES II.

Els bacteris

-Constitueixen els regnes de les moneres.
-Poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
-Són unicel·lulars però de vegades s’agrupen formant colònies.
- Microscòpics.
-Viuen i es reprodueixen per tot arreu
-Es reprodueixen per bipartició. Quan les condicions no són favorables es converteixen en espores de resistència.
-Quan són espores de resistència entren en un estat de vida latent.


Com poden ser els bacteris?

D’acord amb la seva forma, podem distingir quatre tipus de bacteris:

·Cocs, si són arrodonits .


·Bacils, si són allargats.


·Vibrions, si tenen una forma corba.


·Espirils, si tenen forma en espiral com una molla.

Estructura d’un bacteri

Els bacteris són procariotes, és a dir no tenen el nucli delimitat

Paret bacteriana:
És una gruixuda paret externa que protegeix la cèl·lula.

Membrana cel·lular:
Recobreix la cèl·lula i regula la entrada i sortida de substàncies.

Citoplasma:
Part interior de la cèl·lula. S’emmagatzemen substancies.

Material que controla les funcions de la cèl·lula:
Es troba lliure en el citoplasma.

Flagel:
Serveix per que es puguin desplaçar, el tenen alguns bacteris.

Els Ecosistemes Naturals

4.- Els ecosistemes canvien.

Perquè un ecosistema sigui estable cal que hi hagi un equilibri entre tres elements: les condicions ambientals, el nombre d'éssers vius i els factors externs. Per assolir aquest equilibri han de passar molts anys i moltes estapes diferents. Per exemple, a partir d'un sòl de roca cobert de líquens es pot formar un ecosistema estable com ara un bosc. Entremig, però, se succeeixen diverses etapes durant les quals hi ha espècies dominats diverses. Les espècies dominants en una etapa concreta es redueixen o desapareixen en benefici d'unes altres a l'etapa següent, fins que s'estableix l'equilibri total. El procés pel qual un ecosistema passa d'una etapa a una altra fins a arribar a una fase d'estabilitat relativa rep el nom de successió ecològica. Les causes naturals són: incendis, sequeres, terratrèmols, erupcions volcàniques,etc.
Les causes artificials són, entre d'altres, la desforestació, els incendis provocats, la introducció d'espècies estranyes, la caça abusiva i la contaminació per productes pesticides.

Quasi tots els ecosistemes tenen una gran resistència a les alteracions: això vol dir que, encara que es produeixi una agressió, l'ecosistema es pot recuperar. Però és possible que una agressió sigui tan greu que l'ecosistema quedi alterat irreversiblement.

4.1.- Colonització del medi.
Explicarem la colonització mitjançant un exemple, que esta molt lligat amb la successió.

El 27 d'agost de 1883, una violentíssima explosió, va originar unes zones gegants. En va ser la causa una erupció volcànica que destruí l'antiga illa de Krakatau, entre Java i Sumatra. Només va quedar-ne un pujol, ple de cendra, sense cap rastre de vida. Alguns biòlegs van entendre que era una oportunitat per veure com es comportava l'ecosistema i esbrinar si colonitzarien l'illa els mateixos organismes que hi vivien abans, en quin ordre hi amb quina rapidesa s'hi instal·larien, si s'arribaria a una selva humida com la que hi havia o hi apareixeria alguna cosa diferent, etc. Nou mesos després d'aquella catàstrofe, un naturalista que viatjava a bord d'un vaixell va arribar a l'illa i va buscar si ja hi havia formes de vida. Només va aconseguir trobar-hi una aranya microscòpica. Aquesta aranyeta havia arribat a l'illa arrossegada pel vent. Molts altres organismes petits arriben a les illes arrossegats pel vent: bacteris, fong, llavors, insectes i altres invertebrats. Els ocells van arribar a la nova illa per l'aire i altres organismes, nedant, fins hi tot hi van arribar serps i llangardaixos.

.

TOMBES, PIRÀMIDES I HIPOGEUS.

LES TOMBES És consideren residències dels morts ( molts morts en una mateixa tomba formen una NECRÒPOLIS). Tenen com a funció la conservació de la memòria en el sarcòfag perquè aquesta pugui gaudir de la vida d’Ultratomba. Existeixen 3 tipus de tombes:

1. MASTABA: Es la més antiga i té forma piramidal.

2. PIRÀMIDE: Té una entrada lateral. És la tomba típica de l’Imperi Antic i destaquen la piràmide de SAKKARA creada per IMOTEPH I les tres de GISEEH: KEÓPS, KEFRÉN i MICERÍ.



3. HIPOGEU: Tomba escavada a la muntanya o sota terra. És de l’Imperi Nou. Destaca la tomba de TUTNKAMON que es troba a la vall dels reis.

L’ART EGIPCI

La finalitat de l’Art Egipci es doble:

-per una banda ajuda a garantir el culte religiós construint les tombes i els temples,

-però també ajuda a recordar el poder immens el faraó fent escultures monumentals que decoren la ciutat.

Les característiques de l’Art Egipci són 3:

1. MONUMENTALITAT: Les obres són enormes, luxoses resistents.

2. CONVENCIONALISME: Les obres artístiques no tenen modificació en el temps.

3. HIERATISME: Fa referència a la manca d’expressivitat.

La Població Mundial

Població:

És el nombre d’habitants que viu en un territori (un continent, un país...) en un moment determinat.

La població mundial està distribuïda d’una manera desigual a la superfície de la terra. Dels més de 6000 milions d’habitants que hi ha, gairebé 4000 milions , es a dir, el 60,5% de la població mundial, viuen a Àsia. A Oceania n’hi viuen 32 milions (0,5% de la població).

FACTORS FÍSICS QUE DETERMINEN LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ:

Espais aptes per a la població:-Relleus de poca altitud
-Zones de climes temperats
-Terres a prop d’aigua i costa
Espais poc aptes per a la població:-Bosc equatorial
-Zones fredes
-Zones àrides

La densitat de població

-Per saber com es distribueix la població al món hem de conèixer la densitat de població, que relaciona el nombre d’habitants d’un territori amb l’extensió que té.

La densitat s’obté dividint el nombre total d’habitants d’un lloc (el món, un continent, un país...) entre la seva superfície. S’expressa en habitants per quilòmetre quadrat.

Segons les estimacions de les Nacions Unides, la població mundial va arribar a 5300 milions l'any 1990 i augmenta cada any en més de 90 milions de persones. L'índex de creixement actual (dades del 2002) anual està en 1,7%. L'any 1970 es va arribar al màxim situat en un 2%. No s'espera que l'increment anual absolut comenci a baixar fins ben entrat el segle XXI.

La Població Mundial

En la sociologia i la biologia una població és un grup de persones o organismes d'una espècie en particular que viuen en una àrea o espai específic el nombre dels quals es determina per mitjà d'un cens. En la biologia s'estudien les poblacions animals i vegetals en una branca de l'ecologia coneguda com a biologia poblacional i en la genètica de poblacions. En la dinàmica de població, s'estudia la grandària, l'estructura d'edat i sexe, la mortalitat, el comportament reproductiu i la taxa de creixement. Una metapoblació és una agrupació de subpoblacions d'una àrea específica en què els individus de les diverses subpoblacions poden creuar les àrees inhabitables de la regió. La dispersió biològica és un dels elements claus que afecten dites poblacions.

La demografia és l’estudi de les poblacions humanes. Diversos aspectes del comportament humà en les poblacions s’estudien en la sociologia, economia i geografia. L’estudi de les poblacions fa ús de les lleis de la probabilitat i estadística i per tant les conclusions dels estudis són representatives del grup en conjunt i no d’un individu en particular

Taxa de mortalitat mundial

D'acord amb el resultat final es considera:

Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰.
Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰.
Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.

En termes generals, els països rics presenten unes taxes de natalitat baixes. Per contra, en els països en vies de desenvolupament la taxa de mortalitat, que històricament havia sigut també força més elevada, s'està igualant en les darreres dècades, i en alguns casos és molt menor a la dels països rics, com es pot observar a la taula. Aquest fenomen ha de entendre's en conjunt amb les altres estadístiques demogràfiques. Avui dia, per exemple, a Europa, les taxes de mortalitat són major a 9 o 10, superior a altres països en vies de desenvolupament, com ara Kuwait, amb una taxa de 2,44. Aquestes dades, per tant, ha de ser compresa amb l'estructura poblacional i la mediana d'edat. Amb un elevat percentatge de població superior als 65 anys d'edat, i una mediana d'edat superior als 35 anys a Europa, la taxa de mortalitat és elevada, mentre que a altres països en vies de desenvolupament, el percentatge de població superior als 65 anys és molt petit i, en canvi, el percentatge de població amb menys de 15 anys és molt gran (i pert tant les taxes de natalitat són superiors que no pas a Europa).

La població mundial

Les regles del comerç mundial impedeixen a 900 milions d’agricultors viure dignament del seu treball. L'agricultura és el sector prodoctiu més important del qual depenen l’alimentació de tota la població mundial i els ingressos de la meitat d'ella.

Tot i això, dues de cada tres persones pobres pertanyen al medi rural.


Població mundial

D'acord amb les estimacions publicades per l'Oficina d'Estadística dels Estats Units la població del món el febrer del 2006 era de 6.500 milions d'habitants. Aquestes estimacions projecten que el 18 d'octubre, 2010 la població arribi als 7.000 milions de persones. La població mundial ha crescut de manera sorprenent i sense precedents durant el segle XX. Aproximadament el 25% de tots els humans que han nascut durant els últims 6.000 anys encara estan vius. La població mundial s'ha duplicat en només 38 anys:

El 1802 la població era de 1.000 milions d'habitants
125 anys després (1927) era de 2.000 milions d'habitants
24 anys després (1961) era de 3.000 milions d'habitants
13 anys després (1974) era de 4.000 milions d'habitants
13 anys després (1987) era de 5.000 milions d'habitants
12 anys després (1999) era de 6.000 milions d'habitants