FITXA TÈCNICA
Tot comença amb l’arribada d’un vell mariner a la posada Almirall
Benbow, propietat dels pares d’en Jim Hawkins. El llop de mar demana
al noi que vigili i l’avisi si veu un home amb una cama de fusta.
L’estada d’aquest home malcarat, bevedor i ple de cicatrius, s’allarga força
mesos, fins que un bon dia, rep la visita d’un vell conegut, Gos Negre:
els dos homes discuteixen i quan el nouvingut fuig, Billy Bones –que és
el nom del mariner– té un primer atac de feridura. Això farà que confiï a
Jim la importància del cofre que guarda a la seva cambra i li confessi que
va ser la mà dreta del temut pirata Flint, i que tem que d’altres li portin
la Taca Negra, una amenaça mortal. Això és el que passarà uns dies després,
i provocarà la mort del mariner i la fugida d’en Jim i la seva mare
amb les monedes i un lligall de papers que hi ha al cofre.
En Jim contacta amb el doctor Livesey, que sopa amb el cavaller Trelawney, per explicar-
li la història. Tots dos comprenen que els papers són el mapa d’un
tresor i decideixen noliejar un vaixell i una tripulació per buscar-lo.
El cavaller Trelawney aconsegueix embarcació –la Hispaniola– i homes,
en bona part gràcies a un taverner de Bristol, John Silver el Llarg,
un home amb una cama de fusta, avesat molts anys a la mar i que ben
aviat tindrà la confiança d’en Jim. Tot va bé, durant la travessia, tret d’un
petit incident i la desaparició d’Arrow, segon d’abord, fins que un bon
dia, Jim, que s’ha ficat dins d’un barril de pomes, descobreix una conspiració:
Silver explica a un parell d’homes que ell va ser contramestre
de Flint, i els fa entendre que el millor perquè el seu pla rutlli és esperar
que el doctor i Trelawney trobin el tresor, per després robar-los-el i
matar-los.
li la història. Tots dos comprenen que els papers són el mapa d’un
tresor i decideixen noliejar un vaixell i una tripulació per buscar-lo.
El cavaller Trelawney aconsegueix embarcació –la Hispaniola– i homes,
en bona part gràcies a un taverner de Bristol, John Silver el Llarg,
un home amb una cama de fusta, avesat molts anys a la mar i que ben
aviat tindrà la confiança d’en Jim. Tot va bé, durant la travessia, tret d’un
petit incident i la desaparició d’Arrow, segon d’abord, fins que un bon
dia, Jim, que s’ha ficat dins d’un barril de pomes, descobreix una conspiració:
Silver explica a un parell d’homes que ell va ser contramestre
de Flint, i els fa entendre que el millor perquè el seu pla rutlli és esperar
que el doctor i Trelawney trobin el tresor, per després robar-los-el i
matar-los.
Jim corre a explicar-ho al comandament i aquests, que no
saben amb quants homes fidels compten, decideixen no actuar fins
més endavant i fer-ho per sorpresa. El capità dóna permís a la tripulació
per fer un tomb per l’illa, però només tretze homes, amb Silver davant,
s’embarquen. A l’últim moment, Jim salta en un bot i, quan aquest
toca terra, arrenca rabent cap a la selva. Amagat, veu com Silver mata
un home que no vol sumar-se al complot i fugint d’aquest horror farà
una troballa providencial: Ben Gunn, un antic pirata de Flint que ha viscut
tres anys sol a l’illa, abandonat, i que només pensa a tornar. Llavors
se sent una canonada i un seguit de trets: ha començat el motí.
saben amb quants homes fidels compten, decideixen no actuar fins
més endavant i fer-ho per sorpresa. El capità dóna permís a la tripulació
per fer un tomb per l’illa, però només tretze homes, amb Silver davant,
s’embarquen. A l’últim moment, Jim salta en un bot i, quan aquest
toca terra, arrenca rabent cap a la selva. Amagat, veu com Silver mata
un home que no vol sumar-se al complot i fugint d’aquest horror farà
una troballa providencial: Ben Gunn, un antic pirata de Flint que ha viscut
tres anys sol a l’illa, abandonat, i que només pensa a tornar. Llavors
se sent una canonada i un seguit de trets: ha començat el motí.
Robert Louis Stevenson (Edimburg,
1850 – Upolu, Samoa, 1894) és un dels
escriptors més importants de tots els
temps de novel·les d’aventures. Repassar
alguns dels seus títols més coneguts
és fer una enumeració d’històries conegudíssimes
arreu del món, traduïdes a
centenars d’idiomes i, molt sovint, adaptades
per al cinema i portades a la pantalla
gran en més d’una ocasió cadascuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada