Dictadura i Democràcia

Dictadura

La dictadura és un sistema de govern en el qual el poder recau sobre una persona (el dictador), o una organització (partit únic), que governen autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. Mentre que a les democràcies la sobirania pertany al poble, a les dictadures la sobirania és assumida per una persona, o, com a molt, per un grup minoritari.

Democràcia

La democràcia es una forma de govern en què la sobirania recau en el poble, que és qui exerceix el govern, ja sigui directament, ja sigui mitjançant representants.

Taula de continguts

1 Orígen i característiques bàsiques
2 Tipus de democràcia
2.1 Tipus de democràcia segons la relació entre el sobirà i el govern
2.1.1 Democràcia directa
2.1.2 Democràcia representativa
2.2 Tipus de democràcies segons el procediment decisori
2.2.1 Democràcia deliberativa
2.2.2 Democràcia de negociació
3 La Democràcia contemporània
4 Debats contemporanis sobre la democràcia
4.1 Democràcia i capitalisme
4.2 Democràcia participativa

La mitologia grega

La mitologia grega està farcida de Déus, herois, semidéus i monstres els quals passen aventures de tota mena.

Els Déus de l’Olimp eren els déus principals de la mitologia grega. Hi havia:

Zeus : És el déu suprem de l’Olimp. Va aconseguir el poder revelant-se contra el seu pare amb l’ajuda de tots els altres déus. Estava casat amb Hera, tot hi que va tenir fills amb moltes altres dones. Posseïa el domini de les tempestes.

Afrodita : Deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni, era considerada la més bella i pràcticament ningú podia resistir-se als seus encants.

Apol·lo: Déu del sol, la bellesa, la música i la poesia. És el germà bessó d’Àrtemis.

Ares: És el déu de la guerra. És temperamental, brutal i sanguinari. Entre els grecs no tenia gaire èxit, ja que ells preferien una combinació de força i intel·ligència, però va tenir molt èxit en els assumptes amorosos.

Àrtemis: Deessa de la caça i del regne animal. És cruel i se li atribueixen les morts sobtades.

Atenea: Deessa de la saviesa i l’artesania. Era guerrera i mai va tenir parella. Protegia la ciutat d’Atenes i era una de les deesses més importants de l’Olimp.

Demèter: És la deessa de l’agricultura però també protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com a la portadora de les estacions.

Dionis: Déu del vi, del teatre, del desenfrenament i de les festes. Representat per el raïm o per una gran pantera negra. Fill de Zeus i Sèmele ( una mortal).

Hades: Déu dels morts, governa el món d’ultratomba. No surt gairebé mai al món exterior ni participa en les reunions de l’Olimp. Fill de Cronos i Rea.

Hefest: Déu del foc i de la intel·ligència manual. Era un hàbil artesà en l’elaboració de ferro i altres metalls. Es va casar amb Afrodita però aquesta li va ser infidel amb Ares.

Hera: Deessa del matrimoni i esposa de Zeus. Caracteritzada per la fúria i les ànsies de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit.

Hermes: Era el missatger dels déus. Fil de Zeus. Protector de pastors, músics, comerciants i viatgers. Inventà la flauta i altres instruments.

Hestia: Deessa de la llar. Filla de Cronos i Rea. Inventora de la construcció de cases i protectora dels sentiments més íntims i profunds. D’ ella depenia que hi hagués harmonia en el matrimoni, les cases i les ciutats.

Posidó: Déu dels oceans. Es movia amb una quadriga impulsada per dofins. Fill de Cronos i Rea. El seu fill es deia Tritó i era una barreja de persona i peix.

EL VERB

Els verbs són paraules que expressen accions o estats de les persones, els animals i els objectes i ens informen del temps en que passa l’acció.
Una forma verbal consta de :
· Arrel o lexema, ex: cant-o.
· Desinència, ex: cant-ava.
- Arrel o lexema conté el significat del verb.
- Desinència o morfema ( persona, nombre, temps... )

Les formes verbals poden ser:
· SIMPLES: formades per una sola paraula, ex: menja, camina...
· COMPOSTES: formades per dues paraules, ex: he menjat, hauria sortit...
· PERIFRÀSTIQUES: es formen amb el verb anar ( vaig, vas, va, vam, vau, van ) i l’infinitiu del verb, ex: vaig menjar, vam cantar...

LA PERSONA GRAMATICAL I EL NOMBRE:

SINGULAR PLURAL
1a p. Jo nosaltres
2a p. Tu vosaltres
3a p. Ell / ella ells / elles

FORMES NO PERSONALS:
· INFINITIU: és la forma que s’utilitza per designar els verbs, ex: saltar, ballar, veure...
· GERUNDI: infinitiu + -nt, ex: cantant, seient, dormint, xiulant...
· PARTICIPI: infinitiu + -t, ex: cantat, cantada, cantats, cantades...

ELS TEMPS VERBALS:
· PRESENT: indica ara, ex: escolto, escric...
· PASSAT: -PERFET: l’acció del verb ja està acabada, ex: ha cantat, havia menjat...
-IMPERFET: no indica el final de l’oració, ex: llegia, mirava...
· FUTUR: indica després, ex: descansaré, estudiaré...

LA CONJUGACIÓ VERBAL:
En català els verbs s’agrupen en tres conjugacions:
· PRIMERA: verbs acabats en –ar, ex: cantar, saltar...
· SEGONA: verbs acabats en –er –re, ex: témer, veure...
· TERCERA: verbs acabats en –ir, ex: dormir...

EL MODE VERBAL:
El mode indica la manera com es duu a terme la idea expressada pel verb.
· L’INDICATIU: expressa una acció real, ex: menjo un entrepà.
· SUBJUNTIU: expressa un desig o possibilitat, ex: si cantés amb ells em faria ric.
· IMPERATIU: expressa una ordre, ex: menja i calla!

Per expressar una ordre en una oració negativa s’utilitza el mode subjuntiu, ex: no facis ximpleries!

Animales en peligro d’extincion d’Espanya

Lince Ibérico: situación crítica

Oso Pardo: Peligro de extinción

Quebrantahuesos: situación crítica

Águila Imperial: situación crítica

Lobo Ibérico: Situación crítica

Urogallo cantábrico i pirenaico: Situación crítica

Malvasia cabeciblanca : Situación crítica

Els riscos dels tatuatges i els pírcings

Infeccions
Els pírcings i els tatuatges tenen en comú que trenquen la barrera de protecció natural del cos humà, composta per la pell i les mucoses. Això pot comportar l’aparició d’infeccions en la zona on s’ha realitzat el tatuatge o el pírcing. A més, en els darrers anys s’ha estès la pràctica de realitzar pírcings en zones que comporten més risc, com ara als cartílags de les orelles i el nas, o bé als genitals. Val a dir que, en aquest sentit, les tribus africanes són més sàvies perquè acostumen a excloure aquestes zones del cos per realitzar les seves decoracions corporals.La col·locació d’un pírcing o la realització d’un tatuatge pot ser la causa de l’aparició d’infeccions per virus transmesos per la sang, com els de l’hepatitis B i C o el de la sida (VIH). Aquestes pràctiques també poden provocar infeccions per bacteris o per fongs.Hi ha nombroses evidències d’infeccions per hepatitis B i C provocades per pírcings i tatuatges. De fet, el tatuatge és el risc més sovint associat a la infecció per hepatitis C, per davant de la transfusió de sang i de l’ús de drogues per via intravenosa. La probabilitat que es produeixi una infecció per VIH quan es realitza una perforació o un tatuatge és baixa. Tot i així, el fet de tenir un pírcing a la zona genital pot multiplicar el risc d’infecció per aquest virus perquè pot provocar-hi ferides que facilitin el contagi si es tenen relacions sexuals amb una persona infectada.Gairebé un de cada cinc pírcings es complica amb una infecció bacteriana per estafilococ, estreptococ o pseudomones. I aquest percentatge és superior si es tracta de perforacions al cartílag de l’orella o del nas, al septe nasal (columel·la) o al llavi. La boca és la principal via d’entrada de material extern del nostre cos. Per això, té diversos mecanismes de protecció davant d’infeccions externes. La perforació del llavi o de la llengua trenca aquesta protecció en la zona on es realitza i afavoreix l’aparició d’infeccions..

Sempre biodegradables
Tampoc és aconsellable realitzar tatuatges en zones on alguna vegada s’han d’introduir agulles o catèters perquè hi ha el risc que entrin a l’organisme pigments que poden ser nocius. Per exemple, a la zona lumbar, on s’administra anestèsia epidural, o en algunes zones del braç.Però a més de les possibles complicacions sanitàries, els tatuatges també poden comportar problemes psicosocials. Els cirurgians plàstics eliminem molt sovint tatuatges a persones a qui els ha ocasionat molts problemes dur-los. I és que la gent canvia amb el temps. Una persona que amb divuit anys es fa un tatuatge en un lloc visible pot tenir problemes uns anys més tard per trobar feina. I és que els tatuatges poden estigmatitzar una persona.Per això, tal i com marca la llei, els tatuatges han de ser biodegradables, és a dir, han de desaparèixer al cap d’uns anys. I el mateix ha de passar amb les micropigmentacions que es realitzen per estètica, als llavis o als ulls. La dignitat de la persona està abans que l’estètica i, sovint amb el pas dels anys, les coses es veuen de forma diferent.


si voleu més informació aneua la seguent web

http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/cat/pircings.htm

Las Serps

Característiques generals

Les serps, pertanyen al regne animal i són rèptils sense potes.

El seu cos està recobert d’escates i la majoria, tenen unes escates inferiors especialitzades en desplaçar-se. Les seves parpelles sempre estan tancades, però són transparents.
Las serps renoven la seva pell periòdicament. Aquest procés s’anomena muda. Ho fan a mesura que van creixent i per reparar ferides i desfer-se de paràsits externs.


Taxonomia

Totes les serps pertanyen a l’ordre Squamata. I dins d'aquest orde, estan en el subordre Ophidia.

Les serps es divideixen en tres grups:

- Las Henophidia: les més grans i primitives (boes i pitons)
- Las Typhlopoidea: serps cegues
- Xenophidia: serps verinoses


Reproducció:

Les serps es reprodueixen per mitjà d’ous. Són ovípares.


Alimentació

Totes les serps són carnívores i no masteguen els aliments abans d’ingerir-los. Les seves mandíbules inferiors són molt flexibles, això permet que puguin empassar-se directament la presa. Quan acaben de menjar, les serps triguen bastant a fer la digestió.


Sentits

El sentit de la vista és bastant limitat, tot i això poden detectar el moviment. Algunes serps tenen un sensor entre les foses nasals i els ulls, que els permeten veure el calor que irradien els altres animals.

L’oïda, només lis serveix per detectar vibracions del terra, ja que les serps no tenen orelles.
Una de les característiques més destacables de la seva llengua és que està partida en dos, és bífida.


Caça

Algunes, maten a les seves preses introduint verí al cos i altres ho fan per constricció.
Normalelment, les serps més grosses, que tenen més força, maten a les seves preses per constricció i les serps més petites enverinant.

Tot i que les serps verinoses tenen una mala reputació, no acostumen a atacar als humans, només ho fan si se senten amenaçades.

Tecnologia

Propietats dels materials

Els materials poden tenir diferents propietats, algunes com la massa i el volum, no són característiques; però d’altres com la conductivitat tèrmica, l’elasticitat o la ductilitat si que ho són. Ens centrarem en aquestes últimes propietats anomenades propietats característiques.

Propietats característiques

Dintre del grup de les propietats característiques, hi podem trobar dos subgrups:
Propietats mecàniques: Són les propietats que determinen el comportament d’un material davant a accions externes, es a dir, quan sobre ell actuen una o més forces.
Propietats físiques: Són les propietats que determinen el comportament d’un material davant altres forces que no són mecàniques, com per exemple la conductivitat elèctrica o la densitat.

Propietats mecàniques

·Resistència
·Tenacitat/fragilitat
·Elasticitat
·Plasticitat
Ductilitat mal·leabilitat
·Duresa




· Resistència: És la capacitat que té un material de resistir forces sense deformar-se excessivament ni trencar-se.

· Tenacitat i fragilitat: És la propietat que té un material de suportar xocs o cops sense trencar-se. Fragilitat significa el contrari de tenacitat.
· L’elasticitat: És la propietat que tenen els materials de recuperar la seva forma original després d’haver estat deformats per un esforç.
· La plasticitat: És la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment, sense arribar a trencar-se. Dintre de la plasticitat hi ha dos subgrups:
o La ductilitat: És la propietat que té un material de deformar-se permanentment en forma fe fil prim sense trencar-se
o La mal·leabilitat: És la propietat que tenen alguns materials per deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se.
· La duresa: És la propietat que indica la resistència d’un material a ser ratllat o penetrat.

Propietats físiques

·Densitat
·Punt de fusió
·Cond. elèctrica
·Cond. tèrmica
·Dilatació
·Magnetisme



· La densitat: D’un material és una propietat que segons la seva naturalesa relaciona la seva massa i el volum que ocupa, és la quantitat de massa que es troba en 1cm3 de matèria.
· El punt de fusió: És la temperatura a la qual un cos passa de l’estat sòlid a l’estat líquid.
· La conductivitat elèctrica: És la propietat dels materials de deixar passar la corrent a través seu.
· La conductivitat tèrmica: És la capacitat d’un material de propagar la calor
· La dilatació: És la propietat d’alguns materials d’augmentar de volum, és a dir, incrementar les seves dimensions, en escalfar-se.
· El magnetisme: És la propietat que tenen els materials de ser atrets per un imant o de comportar-se com a tal.