La deriva dels continents

Consisteix en un moviment provocat per les plaques de la terra, que ha fet que hagi anat adquirint diverses formes. Aquesta teoria, va ser de Alfred Wegener, nascut a Berlí l’ any 1880 i va morir a Groenlandia l’any 1930. La conclusió que en va treure, era que ara ja fa molts anys, totes les parts de la terra estaven unides, i a mida de donar voltes, es van anar separant. Així doncs, si això no hagués succeït, ara mateix Espanya, estaria ajuntada amb Mèxic. Cal destacar, però que les plaques van molt lentes al moure’s . Així doncs, quan dues plaques xoquen poden arribar a crear serralades, i que al fons marí construeixi fosses marines. Les plaques que hi ha a la terra són: -Placa Euroasiàtica, -Placa d’Amèrica del Nord, -Placa Sud-Americana, -i la placa Africana... Els límits de la placa africana, passen per la Mar Mediterrània La placa que està sota nostre és la Euroasiàtica, i agafa gran part d’Europa i una part d’Àsia. Aracniografia ( webs de consulta) http://ca.wikipedia.org/wiki/Deriva_dels_continents Aportació de: Marc: marcfisa@hotmail.com Gemma : gemma_poll@hotmail.com

Mercè Rodoreda (1908 -1983)

Biografia i obres més importants:

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983). Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura.

Obté amb "Aloma" el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969.

Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre la pelegrinació de l'exili.

El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com "Vint-i-dos contes" (1958), "La plaça del Diamant" (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, "El carrer de les Camèlies (1966)", "Un jardí vora el mar (1967)"; "La meva Cristina i altres contes (1967)".

És a finals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb "Mirall trencat (1974)," acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen "Viatges i flors" i "Quanta, quanta guerra" i el 1986 "La mort i la primavera", la seva obra pòstuma.

ARACNIOGRAFIA

http://www.xtec.es/~jducros/Merce%20Rodoreda.html

APORTACIONS DE:

ANDREA andrea18188@hotmail.com
LAIA sanzlaia8@hotmail.com

l'accent diacrític

L’accent diacrític, l’utilitzem per diferenciar unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual. Com per exemple la paraula déu ( divinitat), que si no li poséssim accent, tindria un altre significat ( nombre, font, del verb deure ) Aportació de Marc marcfisa@hotmail.com Gemma gemma_poll@hotmail.com

Les Homilíes d'Organyà ( 1080 -1095)

Les Homilies d'Organyà són el document literari més antic escrit en català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. Ja més endavant van ser trobats altres fulls que complementaven els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 planes. Fins a mitjans del segle XX, les celebracions catòliques "Homilies d'Organyà" són una mostra tardana d'aquests primers sermons en romanç català. es es feien seguint el ritual en llatí. Segons els experts les Homilies d'Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament entre el 1080 i el 1095. El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició al gòtic i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del rei Pere I el Catòlic (1196-1213). El text és escrit en català Les Homilies van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, el setembre de l'any 1904, tot regirant en la rectoria d'Organyà els pergamins de l'arxiu de l'extingida col·legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el segle X o principis del IX. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, sis folis de 18 centímetres d'alt per 12,5 d'ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d'escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punxó i tenint una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla. Aracniografia ( Webs de consulta) http://ca.wikipedia.org/wiki/Homilies_d'Organy%C3%A0 Aportació de Marc marquitus96@hotmail.com Aniol aniolspanair@hotmail.com

L'accentuació

Per saber com es col·loca un accent, em de saber que hi ha tres tipus de paraules diferents : Planes, agudes i esdrúixoles. Les planes porten accent si tenen la síl·laba tònica a la última síl·laba. Només s’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s , terminacions en , in Ex: ca-mi-ó Les agudes porten accent si tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba. Només s’accentuen quan no acaben en vocal, vocal+s, -en -in Ex: te-lè-fon Les esdrúixoles porten accent si tenen la síl·laba tònica a la antepenúltima síl·laba . S’accentuen sempre. Ex: tò-ni-ca. Aracniografia ( Web de consulta) http://www.cult.gva.es/salt/salt_asse_grama_accent.htm Aportacio de Gemma gemma_poll@hotmail.com Marc marcfisa@hotmail.com